dilluns, 6 de novembre de 2017

Presentació a Nargó




El dia 7 d'octubre es va presentar Escacs d'amor i de mort a la sala Polivalent de Nargó. La presentació va anar a càrrec de Maria Barbal, que va fer una brillant anàlisi i explicació de l'obra, tot remarcant-ne la qualitat i alguns punts de coincidència entre la novel·la i fets de l'actualitat.


dissabte, 4 de novembre de 2017

Dietari, 2-12-2017.

(2-11-2017)


Mai no havia considerat versemblant que els jueus preferissin Barrabàs -el rei dels lladres- a Jesucrist -un lluitador arameu que qüestionava la llei jueva-. Ara tampoc no ho entenc gaire, però veig gent -socialistes inclosos- que no tenen cap inconvenient a fer el mateix que va fer la turba jueva.

Les altes jerarquies catòliques i de la UE, mentrestant, fan com Ponç Pilat, se'n renten les mans: el feixisme és una qüestió interna d'Espanya!

 

divendres, 3 de novembre de 2017

Una altra Europa, si us plau!

(3-11-2017)



 És aquesta Unió Europea, cada vegada més llunyana i vaporosa, que es passeja per la vida donant lliçons de democràcia i de respecte als drets humans, sense vergonya. 




Una Unió Europea que es diu federalista però que no és gran cosa més que un conglomerat d'antics estats colonialistes emmaridats per pures i obscures relacions de conveniència.


Uns estats egoistes, indiferents a les enormes desigualtats de tota mena que els separen i incapaços d'acceptar la realitat nacional que batega sota les cicatrius que duen gravades a la pell, en forma de fronteres. Quantes nacions oprimides hi ha al seu sí! I quantes de separades per les fronteres dels hipòcrites que diuen que no creuen en fronteres!



Una UE acovadida, burocràtica i egoista que té por de Catalunya perquè sap que el dia que el seu exemple es propagui naixerà una nova Europa. Una nova Europa que ja no privilegiarà aquestes velles, ineficaces, inútils, estructures del segle XIX que són els estats, amb tota la seva parafernàlia burocràtica, les seves lleis al servei de poders secrets i inconfessables i els seus privilegis destinats només a una minoria.
L'única Europa posible, justa i sense les mans tacades de sang i de brutícia és la dita Europa de les Regions, que és l'Europa dels Pobles. Una Europa sense Junkers, sense Borrells i tantes altres andròmines. 


Només aquesta nova Europa serà capaç d'esvair els fantasmes que l'empaiten


El record de tantes i tantes guerres espantoses: al Bàltic, a Crimea, a Prusia, als Balcans, a Espanya, a tot el continent i al món sencer.


El fantasma d'haver estat els creadors del colonialisme que va extingir cultures senceres a les Amèriques, a l'Âfrica, a l'Asia, a l'Orient Mitjà..., i d'haver deixat unes fronteres arbitràries i injustes, fetes amb un regle i un escaire, únicament al servei dels seus interessos, i indiferents a les nombroses guerres i injustícies que comportaven.


Ens volen vendre la imatge d'una UE ensucrada i meravellosa, però la realitat i l'experiència quotidianes posen de manifest la gran mentida d'aquest projecte oportunista al servei d'uns pocs països i de les classes i castes dominants.


Més enllà de la dramàtica experiència que actualment viu Catalunya, crec que és imprescindible reclamar una nova Unió Europea i poder dir adéu a la vella:


Adéu Europa!

dijous, 2 de novembre de 2017

ELS MUSSOLS I LA GUINEU



(1 de novembre de 2017)




Sovint em truca gent coneguda –jo em faig amb gent molt diversa i curiosa− i em comenta alarmada, esgarrifada, esfereïda, coses que ha vist a les televisions de Roma, coses que ha llegit als diaris de l’Imperi, coses que ha sentit a les ràdios de la Metròpoli. I jo no sé gaire què dir-los, perquè tot això seria molt llarg d’explicar. Com a molt, em remeto a la saviesa dels antics i els recordo la faula de la guineu i els mussols.

Explicaven els vells de la tribu que una vegada, de bon de matí, hi havia una guineu que va descobrir tres mussols a la branca d’un pi.

−Bon dia mussols! Què hi feu aquí a dalt d’aquest arbre, tan avorrits –els va dir, falaguera.

−Reposem del tragí de la nit i fem petar la xerrada abans d’ajocar-nos. Ja saps que nosaltres treballem de nit i dormim de dia –li va contestar un d’aquells moixons.

−I no us plauria de baixar aquí amb mi i compartir les vostres converses? Potser us deixamotiríeu una mica i podríem gaudir del dia tan bo que fa, tots junts i ben avinguts.

−Em temo que no. Sabem dels teus instints i, tard o d’hora, em temo que acabaríem a la teua panxa!

Aleshores, la guineu va decidir canviar de tàctica.

−Sou molt mal pensats! Doncs bé, ja que no voleu baixar, faré que us divertiu una mica i passeu l’estona d’una altra manera i així veureu la bondat de les meues intencions.

I tot seguit, va començar a explicar acudits, a fer saltirons, capitombes i acrobàcies de tota mena.

Els mussols van començar a riure i a passar-s’ho molt bé amb aquella actuació inesperada de la guineu. A poc a poc, van anar afluixant les seves defenses i, quan se’n van adonar, ja pesaven figues.

I, és clar, van caure a terra i la guineu, després de desnucar-los d’una mossada, hi va fer un gran esmorzar.

Indibil











dimecres, 1 de novembre de 2017

Dietari 155



(28 d’octubre de 2017)


Bon dia!

Desitjava que arribés aquest moment. Un moment per deixar que l'esperit s'assereni i poder tornar a gaudir dels petits plaers de la vida. Aquell somriure de la dependenta del forn. Aquell passeig relaxat que fa tants dies que has oblidat. Aquell llibre que t'espera a la tauleta. Aquella conversa ajornada. Aquell video que ja gairebé no et recordes que tenies. Aquell silenci sense televisions, ràdios ni mòbils, Aquell desig de viure intensament cada instant de llibertat...

D'una llibertat, ai!, que els Jordis no podran gaudir...

BON CAP DE SETMANA!



(29 d’octubre de 2017)

Segon dia de llibertat sota amenaces. Fa un dia clar i agradable. Passegem per Montjuïc. Turistes. Famílies i gent que fa esport. A l'alçada de l'Eixample dos helicòpters voleien com libèl·lules. Arribem a les envistes del mar: una meravella indescriptible...

Baixem pel camí vell de la muntanya. Prop de la plaça d'Espanya ens creuem amb una família disfressada de halloween (s'escriu així?). Fan mala pinta. Després veiem alguns ciutadans -no pas gaires-amb banderes diverses. Semblen forasters. Nosaltres anem a dinar. Pollastre amb prunes i bolets. Per llepar-s'hi els dits.
Algú diu que una candidatura encapçalada pels Jordis no estaria malament a les eleccions. Eleccions? Quines eleccions? El que cal és que surtin de la presó espanyola i tornin cap a la llibertat. Cap a la República de Catalunya.
El President diu que va al partit. No m'agrada el futbol, però per mi que guanyi el Girona.

Xocolata desfeta a can Vives. La pastissera, de molt bon veure, em posa un panellet de pinyons d'acompanyament. Deliciós. Me'n vaig a escriure una mica per arrodonir el dia.



(30 d’octubre de 2017)

Diu que Josep Borrell declararà dijous al judici contra l’anterior cúpula de la multinacional Abengoa –rescatada econòmicament per l’Estat, amb els diners de tots-   per les indemnitzacions a l’expresident de la companyia, Felipe Benjumea, (11,4 milions) i el seu ex conseller delegat, Manuel Sánchez Ortega, (4,5 milions). Una bona picossada, sí senyor!

Al preu que es paga, enfonsar una empresa deu tenir molt de mèrit!

Borrell ja va testificar en aquest cas al juny de 2016, en qualitat d’ integrant de la comissió de nomenaments i retribucions –una responsabilitat important, diria−, però sembla que no va assistir a la reunió en què es van aprovar aquests pagaments, prou substanciosos, perquè era a presentar un llibre a Barcelona. Ja se sap, avui la gent està tan ocupada!

El noi de la Pobla figurava també en la nòmina d’investigats pel jutge Ismael Moreno per suposada falsedat comptable en l’empresa Abengoa, però finalment la sala va puntualitzar a l’instructor que la investigació s’havia de limitar a la cúpula i que, per tant, no havia d’afectar  l’ex ministre socialista.



(31 d’octubre de 2017)

Fins no fa gaire estona tenia un problema: ja fa molts anys que no compro loteria ni faig cap mena de travessa (si no és a peu, que ja és una altra mena de travessa). I com ho faràs, ara?, pensava.

Doncs ja ho tinc: solidaritat amb els presos polítics, solidaritat amb els exiliats.


dilluns, 23 d’octubre de 2017

La solució de la cleptocràcia espanyola: El "gobierno" ha decidit dissoldre el poble.




El 17 de juny de 1953 es va produir a Berlín un aixecament popular que va ser aixafat pels tancs stalinistes. 



Brecht,  militant comunista, va patir un gran desengany que el va portar  a escriure el poema sarcàstic “La solució contra la nomenclatura política”:

Després de la revolta del 17 de juny
el secretari de la Unió d’Escriptors va fer
repartir fulls de propaganda a la Stalinallee.
Hom hi podia llegir que el poble
havia perdut la confiança del govern
i que només treballant doble
podria reconquerir-la. No seria
molt més senzill que el govern
dissolgués el poble i
n’elegís un de nou?

Bertold Brecht, Poemes i cançons, Barcelona, Empúries, 1998.
Traduït per Feliu Formosa



Bertold Brecht a més de ser un gran poeta i dramaturg fou un intel·lectual compromès amb la pau, la justícia i la igualtat de les persones. La seva influència a casa nostra va ser molt forta i es pot detectar en autors com Josep Maria Carandell, Feliu Formosa, Manuel Sacristán o Joan Vinyoli.