dissabte, 20 d’octubre del 2012

¿Un Estat sense arguments?

Notes per a anar tirant, 3 d’octubre del 2012

¿Un Estat sense arguments?

Una de les coses que més em criden l’atenció  de l’èxit sense precedents aconseguit amb la manifestació del passat Onze de Setembre és l’elevat grau de civisme que la va caracteritzar.
¿Com es pot aconseguir que en un trajecte transitat per més de dos milions de persones no hi aparegui un vidre trencat, una cadira tombada, un paper a terra? La meva enhorabona més efusiva a l’ANC.
Perquè jo sóc dels qui pensen –i som molts els qui ho pensem- que va ser una manifestació amb molta més gent de la que mostren les xifres que han  sortit publicades, fins i tot que les xifres més optimistes. De les intencionadament pessimistes ja en vaig parlar ahir.
Tot i això, considero que l’èxit i la força de la manifestació no ve de la immensíssima gentada que va sortir al carrer, sinó d’aquest alt grau de ciutadania que vam ser capaços de demostrar la gent d’aquest país.
En contrast amb aquesta civilitat i amb aquesta manifestació de puresa i lleialtat democràtiques, ja han aparegut els exabruptes típics de la “Meseta”. No n’hauríem de fer més cas del compte. Fet i fet, fins i tot són força comprensibles. Espanya no està avesada a argumentar democràticament. Els seus arguments han estat sempre basats en la raó de la força: Felip V i la “legalitat” del “Decreto de Nueva Plata”; Primo de Rivera i la “legalitat” de la Dictadura; Franco i la “legalitat” de “Los Principios del Movimiento”, amb la derogació –en plena guerra- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; el “Atado y bien atado” de la transició i la “legalitat” d’aquesta vella, intocable –però tocada quan els dóna la gana- “Constitución”, de fa més de trenta anys. Espanya no està acostumada a dialogar ni a reforçar-se mitjançant raons, que són l’essència de la democràcia. Tants anys d’aplicar el garrot (vil i vilment) l’han convertida en un país sense arguments. Per això els “més demòcrates” apel·len a la “Constitución”. I els “no tan demòcrates” a la Guàrdia Civil.
Nosaltres, però, hem de continuar fent la nostra via. Dialogant, argumentant, defensant el que és nostre. Jugant fort a favor de la democràcia i de la dignitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada