dilluns, 26 de novembre del 2012

Les eleccions, com un rai


Notes per a anar tirant, 26 de novembre del 2012. Dia de salpar.

Les eleccions, com un rai

Aquestes eleccions han estat com un rai i els resultats ho han deixat molt clar.

Volen que en Mas continuï fent de davanter, però com que el rai serà de diversos trams i el riu podria baixar bregós -i tèrbol!-, el cap de colla   -que no ho oblidem: és el poble!- ha decidit que el rem cuer el dugui un raier de primeríssima i amb molt de braó, l’Oriol Junqueras.

No tinc cap dubte que amb aquests dos raiers tan experimentats, honestos i compromesos, el rai lliscarà per les aigües dels nostres rius i arribarà a bon port.

Ítaca ja és més a prop!


Aquestes eleccions, a més, han estat una gran victòria de la democràcia, per quatre motius.

Perquè han guanyat claríssimament els partidaris del dret a decidir.

Perquè han guanyat, a més, els partidaris d’exercir-lo (si no, per a què ens hauria de servir aquest dret?)

Perquè hi ha hagut moltíssima participació i això vol dir que el poble, l’autèntic motor del procés, ha parlat.

Perquè el joc brut –que n’hi ha hagut, i molt- una vegada més ha estat incapaç d’enganyar aquest poble tan castigat, tan maltractat, tan humiliat, però tan estimat i tan digne com ho és el poble de Catalunya.

Aquestes eleccions, a més, ens han ensenyat una cosa: la desunió ens afebleix. Muntaner ho va deixar escrit al fragment de la “Mata de Jonc” i estic segur que Mas i Junqueras ho saben. En aquest sentit, un record i un agraïment a Carretero i a Laporta pel seu sacrifici i el seu alt sentit de la responsabilitat.

I pel que fa a Nargó, només una cosa: em sento molt orgullós de ser fill de Nargó. Una abraçada a tothom!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada