Que demani perdó!

Notes per a anar tirant, 20 de novembre del 2012.

Que demani perdó!

La candidata del PP per Barcelona, Alicia Sánchez Camacho, hauria de demanar-nos perdó.

Anar a les llars de jubilats a fer por, a dir que si Catalunya és independent no es cobraran les pensions, a predicar l’Apocalisi i els focs de l’infern, és una immoralitat inacceptable.

Fer por a les criatures és una vilesa indescriptible.  Fer por a la gent d’edat és també una vilesa execrable, però a més a més denota una insensibilitat, una manca d’escrúpols, una baixesa moral, una misèria espiritual i una crueltat psicològica, difícilment homologables amb la resta de membres de la raça humana.

El pitjor de tot, però, és que la senyora Sànchez es dedica a fer por a través d’hipòtesis que ella mateix vol impedir que es rebutgin o verifiquin i, per si això no fos prou, vol fer por a través de falsedats i mentides.

Al lloc on estiuejo tinc la sort de tenir dos belgues jubilats per veïns i amics. Un havia estat mecànic de cotxes, l’altre, tot i que va néixer a Bèlgica, va treballar en un supermercat de Luxemburg. Tots dos són, doncs, fills d’un petit país europeu i la seva vida laboral, senzilla, ha transcorregut en països de dimensions tant o més modestes que les de Catalunya.

Desconec el que cobren de jubilació. Però, quan van arribar, tots dos es van comprar sengles mansions amb abundosos terrenys a la Costa Brava, tenen un gran jardí il·luminat, piscina, jacuzzi dins de casa, etc. Tots dos tenen dos cotxes, un Mercedes per als viatges llargs i un utilitari per als desplaçaments locals. Un d’ells, que ja és una mica gran, té un jardiner els caps de setmana...

De quines jubilacions parla, la senyora Sánchez?

Però la cosa més greu és un vídeo que el seu partit ha editat en què un tal Joan García hauria de renunciar al seu cognom si Catalunya fos independent.

Però com s’atreveix a fer una cosa així? Sap la senyora Sánchez que l’Estat del país que ella defensa i tan bé representa històricament ens ha destrossat els cognoms, tant ortogràficament com morfològicament? Sap la senyora Sánchez que l’Estat del país que ella defensa i tan bé representa ens ha imposat històricament els noms en castellà, que allà on pares i padrins deien Rosó, Jaume o Pere, calia inscriure Rosario, Jaime o Pedro?

Sap la senyora Sánchez que l’Estat del país que ella defensa i tan bé representa ens ha obligat a demanar papers i a driblar burocràcia per poder tenir simplement el nom en la nostra llengua?

Si l’Estat Espanyol fos un Estat autènticament democràtic (democràcia no és només votar cada quatre anys!) s’hauria encarregat ell mateix de gestionar la recuperació dels noms que el nazi-feixisme franquista i gairebé sempitern ens havia segrestat. I  més a més, hauria demanat perdó. Però no ho va fer, no ho ha fet ni ho farà. Com ho hauria de fer si no ho ha fet per l’holocaust americà, pel segrest de les nostres institucions l’any 1714, ni pels crims del franquisme?

I, com és natural, tampoc no ho farà la senyora Sánchez Camacho.

Espero que, com a mínim, ningú no la voti!