Enriquiment
La nota anterior, La torrada, ha rebut dues aportacions substancials que agraeixo molt i crec que tinc el deure (i també el goig, és clar!) de publicar perquè tothom qui llegeix aquestes notes les pugui conèixer.
La primera és de l'amic Lluís Oliva Marot que molt amablement m'informa que "No sé si és correcte, però aquí a Nargó dels sàrries o sarrions en diem "aspultins".
Aquesta informació coincideix i es complementa amb la que envia el també amic de Peramola, Josep Espunyes:
"El recipient on posaven les olives perquè anessin caient cap a la sola del molí era la tremuja. En caure a la sola del molí, les anava xafant un curro troncocònic de pedra que les convertia en pasta. Aquesta pasta, per l'efecte mateix del curro, queia al bassi, d'on es recollia i es posava als espoltins. Aquests s'anaven apilant a la premsa i, quan ja n'hi havia prou, començava la premsada. Dels "rillols", a Peramola en diem "rullols".
Les primeres premses eren de balança, més tard van ser de torn i, finalment, hi ha qui les fa anar amb aigua i qui amb electricitat.
A Peramola, en temps de la baronessa Rosa de Silva i Pimentel, lo curro del molí ja es feia anar amb aigua. Era l'any 1734."
Finalment, quant a la correcció de la forma, el DCVB recull les paraules "espoltí" (que a Nargó pronunciem amb "a" inicial, perquè es tracta d'una "e" àtona -com espant, estrany, etc- i amb "u" pretònica, per comptes de "o", perquè segueix una "i" tònica -com conill, sortir, etc.) i "esportí".
Tant en un cas com en l'altre, el seu significat és "Recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la pasta d'oliva per premsar-la".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada