Atacs

Notes per a anar tirant. 7 de març de 2013

Atacs

Ahir, a la pàgina

 http://www.lavanguardia.com/politica/20111029/54236574012/bombardeos-sobre-barcelona.html sortien els bombardejos que Barcelona ha patit per part de l’exèrcit castellà (o espanyol).

Els atacs, però, han estat molt més nombrosos que no pas els bombardejos. Després de quatre segles de constant ajuda a Castella[1], els anys:

1356 Els exèrcits castellans de Pedro I inicien la invasió d’Aragó i     

         València (El rei català, Pere III, acabava d'ajudar el pare de  Pedro I, Alfons 

         XI, a conquerir Algecires!).

1359 Una gran flota castellana entra a la Mediterrània, i s’apodera de Guardamar, al regne de València. 

          El mes de juny la flota castellana ataca Barcelona, però és rebutjada.

1410 Els partidaris de Fernando de Antequera, comte de Trastàmara, van imposar el seu nomenament mitjançant intrigues, suborns i especialment amb la pressió militar dels exèrcits castellans, que havien tornat a envair Aragó i València.

1624 El Conde Duque de Olivares adreça un “Gran Memorial” al rei Felip IV on s’hi diu: “Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia...”.

         Per aconseguir aquest objectiu, Olivares proposava diferents mètodes, alguns de pacífics, però la via que finalment aconsella és l’ús de la força: “...y hacer que se ocasione algun tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente, y con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos”. Cal aclarir que “meter la gente” vol dir invasió i ocupació militar.

1629 El virrei de Catalunya, Duque de Feria, adreça un escrit al rei Felip IV aconsellant-li separar el Rosselló de Catalunya: “...sería una  gran pérdida para ellos la división, porqué sólo ella enflaquecía todas las causas que tienen a los catalanes tan confiados y sobre si; porque por este medio se reducía la provincia a ser menos extendida, a ser de menos gente y cantidad de hacienda Barcelona; quitávase el paso de Francia, que solo puede ser cómodamente por los condados, con que se dificultava mucho el comercio de Barcelona con aquel Reyno; desmémbrabase gran parte de los militares, que tan unidos se hallaban con esta ciudad y la Diputación; y en alguna parte se debilitaba la hacienda de estas dos casas y la jurisdicción de los diputados; y por la lana que se les encarecía, por ser la mayor parte de los condados, sería menos caudaloso el trato de los paños por la mar en Italia, que es en lo que consiste toda presunción de esta provincia, que con este medio de la división y otros que hay para conseguir los mismos efectos, sin duda se reduciría a mejor disposición que la que hoy tiene”.  (Arxiu Reial de Barcelona, Corona d’Aragó, lligall 276, document 71)

1659 Pel Tractat dels Pirineus es va cedir a la Monarquia francesa el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya.  Les festes de celebració pel Tractat que organitzà Felip IV van durar mesos.

 1714 L’11 de setembre de 1714 els exèrcits espanyols i francesos van assaltar i ocupar Barcelona, un dels darrers reductes de la resistència catalana.

La repressió va ser duríssima.  El general Josep Moragues (cap de les tropes catalanes fora de Barcelona) va ser executat i el seu cap penjat en una gàbia de ferro dalt del Portal de Mar, a la muralla de Barcelona, fins a l’any 1727.

Aquí cal afegir-hi els bombardejos de 1651, de 1705, de 1842, de 1843, de 1909, de 1934 i la infinitat de bombardejos de l’aviació franco-feixista.

---

[1] Es manifesta en el suport català a les batalles de Sagrajas, de Bairén, d’Uclés, d’Alarcos, de “las Navas de Tolosa”. I també en accions com quan Ramon Berenguer IV va ajudar a Alfons VII en la conquesta d’Almeria. Múrcia, aleshores, fou inclosa en la zona de conquesta catalano-aragonesa. Alfons el Cast ajudà a Alfons VIII a conquerir Conca, tot i que això limitava la seva expansió i, a més, cedí altruistament els seus drets sobre Múrcia, acord que Jaume I respectà amb escreix. Jaume II col·laborà (amb un estol de deu galeres) a la conquesta de Tarifa i de Gibraltar. Pere el Cerimoniós ajudà Alfons XI a la conquesta d’Algecires.