diumenge, 17 de març del 2013

Poesia

Poesia 


DIVISA
A la vila de Nargó
són valents com els que més,
mig any fan de picadors,
l’altre mig fan de raiers

CANÇÓ DE QUATRE
Quatre lletres vaig aprendre
just escriure llibertat

Quatre rius té aqueixa terra
i per tots vaig navegar

Quatre anys remant al darrere
i els altres tots al davant

Quatre trams duia amb mà ferma
sense por d’embarrancar

Quatre rals, quanta riquesa!,
el jornal que vaig guanyar

Quatre dies de travessa
del Pirineu fins al mar

Quatre nits de nit serena
quin do per l’espardenyar!

Quatre gorgs, ves la proesa,
els perills que vaig salvar

Quatre amors plens de tendresa
tots els cors que vaig robar

Quatre amics amb sa mà estesa
el millor que vaig trobar

Quatre barres, la senyera,
amb l’estel que em va guiar.


EN RAI M'ARRIBÀ L'AMOR
En rai m’arribà l’amor
una tardor llunyana
i encara en sento l’enyor
setmana rere setmana.

Pel riu em baixà un tresor
en cofre de pell colrada
al dedins hi anava el cor
de l’home que jo estimava.

Tenia als ulls la verdor
encesa de ses muntanyes,
clara com un rieró
escolant-se entre les canyes.

Al pit li lluaven perles
als llavis rojos robins
i els seus dits semblaven perdre’s
pels meus més remots confins.

Foll cap al tard de fulgor,
frisós sopar ple de ganes,
records de blancor i foscor,
records de llunes llunyanes.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada