dimecres, 3 d’abril del 2013

Acordionistes.

Notes per a anar tirant. 3 d'abril de 2013


Acordionistes.

L’article que parla dels acordionistes del país es va enriquint amb aportacions dels lectors del blog. Això demostra l’interès que suscita el tema, i el record que encara té molt agent d’aquells creadors de cultura i divertiment que durant molts anys van tenir un paper destacat a les nostres terres.

En Josep Fàbrega Parramon, de Nargó, informa que el músic Palou probablement era d’Isona, si més no, hi vivia i hi és enterrat. Casa seva era a la plaça, on encara viu la seva dona i el seu fill hi fa de fuster.



Segons Josep Espunyes, de Peramola, els set acordionistes de teclat que més nom tenien a la seva població nadiua, cap a l'any 1960 eren: lo Jaumet de la Rossa i lo Basteret, d'Oliana; lo Melitó, d'Ogern; lo Corder, d'Organyà; lo Cinto, d'Anoves, i lo Gardela, fill de cal Gardela, de Montmagastre (Noguera), establert a Artesa de Segre; i l'Alon, de la conca de Tremp, més ben dit: nascut al mateix Tremp. Eren tots acordionistes amb estudis, virtuosos del teclat. I rere d'aquests hi havia l'Estevet, de Gavarra; lo Benet de cal Sabater, de Peramola, i l'Isidre Tarrés de l'Alzina d'Alinyà.



Arxiu Jaume Espuga


Pel que fa als acordionistes de diatònic  --per bé que també tocaven l'acordió de teclat--, els més coneguts eren lo Fiter, de Canelles; l'Estevet Sastre, de l'Alzina d'Alinyà; lo Mestret, de Sant Romà d'Abella, i lo Comare, de Toloriu.
 
Arxiu Josep Espunyes
 
“A mi –diu Espunyes-, l'acordionista que m'agradava més d'escoltar era lo Melitó, d'Ogern, de caràcter fort i pensament àcrata, però amb una sensibilitat musical i un virtuosisme que feien que l'acordió parlés. Cap als anys 50 del segle passat havia tocat en directe a Ràdio Barcelona --Radio España 1, en el franquisme--, un fet que per si sol indica el seu mestratge amb l'acordió. Es va suïcidar a Ogern, cap al 1970, d'un tret d'escopeta al cap”.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada