Notes per a anar tirant, 12 d'abril de 2013
Encara som aquí!
L’Escola catalana és un model que fins ara ha assolit uns coneixements lingüístics en català i en castellà força acceptables i pràcticament sense problemes d’acceptació social, ans al contrari: el model d’immersió sembla haver esdevingut un bon instrument per a la cohesió i la convivència als centres, fet que li ha valgut un bon reconeixement internacional i fins i tot un premi de la Unió Europea.
Tot i això, aquest model no satisfà els governants espanyols que, des de fa anys, malden per destruir-lo, posar en perill la convivència i descohesionar la societat, portant-la cap a l’enfrontament i la visceralitat. Deu ser que ells disposen d’un model molt millor.
Com que no poden negar el que és un model d’èxit, ratificat per una multitud de proves i de resultats, busquen subterfugis de tota mena (parlen de bilingüisme quan l’única escola pública o privada de l’estat que obté uns resultats realment bilingües és la que ells volen anorrear!) per tal d’imposar el seu model centralista, classista i d’uns resultats desacreditats arreu, fins i tot a casa seva.
Però el problema no és pas nou. Per desgràcia, estem acostumats a plantar-hi cara, encara que sigui per pura necessitat, encara que sigui per pura supervivència. Quina llàstima que en uns temps de crisi com aquests no tinguin altres coses més importants a fer que destruir el que funciona. Després encara diran allò de “Nunca fue la nuestra lengua de imposición...”
Crònica objectiva d’algunes accions (els números de l’esquerra corresponen a l’any en què es produeixen els fets):
1716 “Las causas en la Real Audiencia
1768 “Real Cédula de Aranjuez.” Regnant Carles III de Borbó es va publicar aquesta disposició que ratificava la imposició del castellà en tota l’administració de justícia, i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica.
1772 Una Real Cédula de 24 de desembre va prohibir l’ús del català en tots els llibres de comptabilitat.
1801 En unes “Instrucciones” sobre els teatres es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.
1857 L’anomenada “Ley Moyano de Instrucción Pública” ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic.
1862 Es prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.
1870 Es prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.
1896 En instal.lar-se els primers telèfons a l’Estat espanyol, s’hi va prohibir l’ús del català. El 1904 s’en va permetre l’ús, amb diverses limitacions.
1902 Un Reial Decret prohibeix expressament l’ensenyament del catecisme en
català.
1923 El mes de setembre es produeix el cop d’Estat del general Primo de Rivera, que presideix un Directori militar. Immediatament es dicten diversos Decrets de prohibició de l’ús del català.
1924 S’imposa l’ús del castellà en les etiquetes i prospectes dels productes farmacèutics.
1925 Prohibició de llibres catalans a les escoles.
1926 Es reitera l’aplicació de fortes sancions als mestres que utilitzin el català.
1936 Juliol. Esclata la insurrecció militar contra la República. Des
1937 Després de l’ocupació del País Basc per l’exèrcit espanyol, un cert nombre de catalans que havien fugit de Catalunya al principi de la guerra, es varen traslladar a Sant Sebastià. En tot el País Basc s’havia organitzat una intensa campanya de persecució contra els qui s’atrevissin a parlar en euskera en públic, persecució que també es va estendre als catalans.
A tot arreu hi havia cartells que conminaven: “Si eres español, habla en español”, “Habla el idioma del Imperio”. Hi havia una “Guardia Cívica” formada per paisans voluntaris que vigilava en hotels, cafès, restaurants, etc., i que denunciava tots els que sorprenien parlant en euskera o en català, amb detencions i multes, fins i tot per parlar-hi per telèfon.
1938 El general Franco manifesta: “El carácter de cada región será respetado,
pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con
una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española.”
1939 26 de gener. L’exèrcit espanyol ocupa Barcelona. Entre altres accions, la Plaça de Catalunya és rebatejada com a “Plaza del Ejército Español”. A tot arreu, oficines públiques, estacions de tren, etc., es van col.locant els cartells de “Si eres español, habla español” i “Hablad el idioma del Imperio”.
1939 27 de gener. Com a totes les poblacions que s’havien anat ocupant, es prohibeix qualsevol publicació de premsa, religiosa inclosa, en català. La prohibició va durar 37 anys, ja que fins al 23 d’abril de 1976 no es va poder publicar un diari en català.
1939 Des que va començar l’ocupació de Catalunya es varen prohibir tota mena de llibres en català.. Es varen saquejar i depurar biblioteques i arxius públics i privats. Molts llibres i papers varen ser portats a Salamanca.
1939 Les prohibicions de l’ús del català, amb les corresponents sancions als infractors, es varen estendre a tots els aspectes de la vida quotidiana i a tots els àmbits. Prohibició del català en totes les escoles públiques i privades.També en les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries.
Es varen canviar i castellanitzar molts noms de poblacions (Recordem aquell “San Baudilio de Llobregat “...), i dels carrers a tot arreu. El Palau de la Música Catalanala Música ”. (L’Orfeó Català es va prohibir). La Biblioteca de Catalunya va canviar a “Biblioteca Central”. Es varen fer desaparèixer estàtues i monuments relacionats amb la cultura i la història de Catalunya.
Es varen prohibir himnes i cançons com Els Segadors, el Cant de la Senyera , La Santa Espina , La Balenguera , etc. També es va prohibir la bandera catalana.
Malgrat tanta pruïja i tenacitat, encara som aquí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada