La baldufa

La baldufa



Plaça de Peramola, any 1925 (arxiu, J. Espunyes)



L'escriptor peramolí Josep Espunyes -a qui agraeixo molt els seus amables i interessants comentaris i el seguiment tan acurat que fa del blog- m'envia una nota sobre els joc de les baldufes a Peramola, que crec que cal publicar:

"Al darrer article, "Els cafès VI", a l'espai dels jocs hi parles de la baldufa. Aquesta peça de fusta, en forma de pera, a Peramola es coneixia  --i els grans encara la hi coneixem--  amb el nom de cabota; un mot, si no m'erro, que no entra cap dels nostres diccionaris normatius. De fet, quan jo era nen  --vaig néixer l'any 1942--,  mai no n'havia sentit dir baldufa a ningú del poble.

A Peramola, la peça que coneixíem com a baldufa per a jugar consistia en una macarulla que travessàvem amb un tronquet pel mig, apunxonat d'un cap. L'impuls perquè ballés, l'imprimíem a l'altre cap del tronquet amb els dits índex i polze de la mà. Per tant, diferenciàvem del tot el que era una cabota i el que era una baldufa. 

La part de dalt de la cabota, on afermaven el cordill, era el picapoll; la part més gruixuda, la panxa, i la part de baix, la punxa o el ferro. Hi havia nens, quan la cabota ballava, que tenien una habilitat especial per a agafar-la per sota amb la mà i fer-la ballar al palmell. Del ball de la cabota en dèiem "fer llum". "Encara fa llum", cridàvem, "Encara fa llum", quan la cabota arribava a les últimes de l'impuls inicial que havia rebut i gairebé no s'aguantava dreta.

                     

 

Pel que fa a les boles, dius a l'article "que podien ser de terrissa o de roc". A Peramola, sempre n'havíem dit "de guix" o "de pedra": boles de guix o boles de pedra, doncs.

En aquells dies, els jocs a què jugaven els nens de Nargó eren pràcticament els mateixos que practicaven els nens de Peramola."

Pel que jo en recordo, de la baldufa a Nargó en dèiem ballufa, que seria una variant fonètica de baldufa. Si no vaig errat, la cabota era la part de dalt, l'oposada a la punta i lloc on es començava a posar el nus del cordill a l'hora de cargolar la baldufa. No sé si en altres èpoques se n'havia dit d'alguna altra manera.

"Fer llum, encara fa llum" són expressions que també fèiem servir. Quan la baldufa ballava amb tant de tremp que semblava que no es mogués, dèiem que "s'adormia" o que dormia. Hi havia qui la sabia fer dormir a la mà!

De les boles de roc, també hi havia qui en deia de pedra, però jo recordo perfectament viu el grup nominal bola de roc.