dijous, 25 d’abril del 2013

L’aventura de llegir III

L’aventura de llegir III



 
La literatura no m’agradava: era una matèria insulsa que s’havia d’estudiar i memoritzar. Una història plena de dates, de títols d’obres, de figures retòriques, de gèneres, d’autors, de paraules estranyes...

En contraposició a aquest fet, a fora de l’escola no parava de llegir “patufets” i/o “tebeos” (primer vam començar dient-ne “patufets”, però ben aviat la paraula “tebeos” la va desplaçar) de tota mena: Capitan Trueno, Jabato, Roberto Alcázar y Pedrín, Hazañas Bélicas, Guerrero del antifaz, Chispita, Suchay, El Cachorro, El Corsario verde, Pulgarcito, TBO, DDT...



 
Com que molts dels patufets els obteníem en sobres-sorpresa, l’intercanvi es convertia en un entreteniment més. Solíem guardar els patufets en capses de cartró i sortint d’estudi ens els intercanviàvem de la mateixa manera que intercanviàvem els cromos de la xocolata Torras (guardo d’aquella època com un tresor àlbums complets de “Las maravillas del mundo”, de “La Segunda Guerra Mundial”, "Viajando por América del Norte", i alguns altres).



 
Jo solia canvia els meus patufets amb lo Pepe de cal Pollet. Lo Pepe tenia una germana a Barcelona, em sembla que es deia Maria, que li enviava caixes senceres de patufets. Uns patufets que eren més moderns que els que teníem al poble: Supermán, Bat-Man, etc. A mi, per altra banda, me’n va començar a portar un senyor de la Pobla de Lillet que es va jubilar un temps a Nargó, juntament amb els meus oncles de cal Ballester i el “sr Gordon”, lo químic de l’antiga fàbrica Asland. D’aquell senyor de la Pobla només en recordo –a part dels patufets- que es deia Peret.

Paral·lelament a aquesta literatura gràfica ens van començar a caure als dits les primeres novel·les juvenils. Recordo encara la fruïció amb què vaig llegir i rellegir els llibres d’aventures (il·lustrades): Un capitán de quince años, Tom Sawer, Robinson Crusoe... 


I aquí devia començar l’aventura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada