La proposta sobre l'anomenada iniciativa 1:12,
demanant que la constitució helvètica establís que cap directiu pogués cobrar
més en un mes del que cobrava en un any el treballador o treballadora més mal
pagat de la seva empresa va ser rebutjada per un 65% dels votants.
La proposta –com ja vaig comentar- tenia
el suport dels socialistes, dels ecologistes i dels sindicats. Els conservadors
i la patronal, en canvi, la rebutjaven. Alguns empresaris també hi estaven en
contra: el president de la Nestlé, per exemple, havia amenaçat de canviar la
seu de l'empresa si la iniciativa 1:12 tirava endavant.
Els empresaris i els conservadors temien
que passés com al mes de març, en què una iniciativa semblant va decidir amb un
67% dels vots a favor, que els accionistes poguessin forçar una votació i vetar
les retribucions assignades als directius de les empreses.
Malgrat el resultat del referèndum d’ahir, queda
damunt la taula la necessitat d’establir un límit raonable a les diferències
socials que d’un temps ençà s’estan accentuant d’una manera totalment
desproporcionada i en molts llocs i casos molt i molt injusta.
Confesso que des de la meua perspectiva em costa
d’entendre la decisió de la societat suïssa, que naturalment és del tot
legítima i respectable. La por de perdre el que es té –que certament és molt-
pot ser una de les raons d’urgència que se m’acudeixen.
En qualsevol cas, però, m’alegra que hagin pogut decidir
i celebrar el referèndum en pau i normalitat, sense amenaces de drames, de
ruptures familiars, d’empresonaments, de soroll de sabres i tricornis... Sense cínics
i hipòcrites histrionismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada