Comença un any decisiu, ple de tràgics aniversaris i, no obstant, curull d'esperances.
Aquest any 2014 farà tres-cents anys (1714) de l'abolició violenta de les institucions catalanes històriques i de la primera persecució explícita, planificada i repressiva de la llengua i de la cultura del país. I farà també 75 anys (1939) de l'abolició violenta del marc institucional català i de l'aberrantíssim intent de genocidi lingüístic, cultural i humà que significà la victòria del feixisme franquista.
I, no obstant tot això, Catalunya continua caminant i, el que és més gran, és observada amb una simpatia creixent arreu del món. La reivindicació pacífica, democràtica, imaginativa, dels seus drets històrics la situen cada dia que passa més a l'epicentre del mapa de les llibertats i al mirall de les esperances dels pobles i dels ciutadans.
Aquest any que acaben de deixar enrere s'ha produït una importantíssima victòria dels argumets contra el silenci, de la valentia contra la por, de la legitimitat democràtica contra una interpretació legalista, caduca i arnada, que no s'aguantaria en cap Estat amb un mínim de tradició i voluntat democràtiques. O amb un mínim de vergonya. En continuarem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada