El silenci d'Obama

Hi ha silencis que parlen, però cal saber-los interpretar. L'altre dia, Rajoy li va dir dues coses, a Obama: "Espanya ja surt de la crisi" i "la independència de Catalunya no es produirà".

No sé si el president americà es va empassar la primera, perquè sap de números i té bons assessors, però es va fer totalment el desentès respecte a la segona, malgrat que la Moncloa havia pressionat perquè no fos així. 

Pel que fa a l'economia, el que queda del vell imperi té un deute de quasi un bilió d'euros (un 170% del PIB). Amb un 14% de la població, el seu PIB total és el 10% del de la Unió Europea. Un de cada tres aturats de la UE és espanyol i un de cada dos de llarga duració té el mateix honor. La taxa d'atur espanyola passa del 25 %, mentre que la de la UE és d'una mica més d'un deu, tenint en compte que Grècia (26%) i Portugal (16%) tenen també un índex força elevat i desequilibrador. 

Però el mono-lingüe Rajoy se sent optimista i, com si res, li engalta a Obama que "Espanya ja surt de la crisi" i que "la independència de Catalunya no es produirà".

Referent a la llibertat de Catalunya, el silenci d'Obama no pot ser més eloqüent. Només cal recordar què va dir al discurs de l'enterrament de Mandela: "Un home com Madiba no solament va poder alliberar els presos, sinó també els carcellers (...) Hi ha massa líders que es proclamen solidaris en la lluita de Madiba per la llibertat, però que no toleren la disensió en els seus propis pobles (...) N'hi ha massa de còmodes en el conformisme o en el cinisme quan les nostres veus s'haurien de sentir..."

És clar que Rajoy també va parlar en aquell comiat. Va dir -en castellà, naturalment- que  havia estat "un moment molt bonic i emocionant", perque (l'acte) es feia al mateix lloc on la selecció espanyola de futbol havia guanyat el mundial de 2010.

Entenc que el president Obama no tingués res a comentar. Som nosaltres qui hem d'exigir tenir la paraula. Hi tenim tot el dret i és un gran deure democràtic. I urgent!