diumenge, 16 de febrer del 2014

Ruta Els pobles perduts II. Fitor, les Gavarres més marines

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document




Fitor, les Gavarres més marines

Baix Empordà


Fitor continua essent avui l’entrada més directa a les Gavarres per a la gent de la costa. Anar-hi val molt la pena. La part més antiga de l’església romànica és del segle X, té opus spicatum, un campanar de planta rectangular impressionant i el casalot adossat de la rectoria. Del cementiri no en queda res, tret d’aquella làpida. Església i rectoria continuen estan tan aïllades com en el temps de mossèn Batlle. Santa Coloma se celebra el 31 de desembre, la festa major de Fitor era molt sovint grisa i freda. A la de l’any 1732 va nevar. Martí Paret, que era el capellà de Sant Pol i que havia pujat a Fitor a ajudar a dir missa, va haver de quedar-s’hi un dia. La festa es va celebrar en aquest mateix lloc fins a mitjans segle XIX, quan va traslladar-se a can Torroella. Hi tocaven en Jaume cegu, violinista de la Bisbal, que, segons explica en Miquel Torroella, cantava cançons contra Napoleó Bonaparte i era capaç d’imitar el cant del gall o els brams de l’ase i del bou amb el seu violí. De tant en tant, li donaven un got de vi o un trabuc –un cigar de contraban- i el ball s’aturava una estona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada