Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i
efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb
els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i
enriquir-ne les possibilitats de lectura.
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
Fitor, les Gavarres més marines
Baix Empordà
Fitor continua essent avui l’entrada més
directa a les Gavarres per a la gent de la costa. Anar-hi val molt la pena. La part
més antiga de l’església romànica és del segle X, té opus spicatum, un campanar de
planta rectangular impressionant i el casalot adossat de la rectoria. Del
cementiri no en queda res, tret d’aquella làpida. Església i rectoria continuen estan
tan aïllades com en el temps de mossèn Batlle. Santa Coloma se celebra el 31
de desembre, la festa major de Fitor era molt sovint grisa i freda. A la de
l’any 1732 va nevar. Martí Paret, que era el capellà de Sant Pol i que havia pujat a
Fitor a ajudar a dir missa, va haver de quedar-s’hi un dia. La festa es va celebrar
en aquest mateix lloc fins a mitjans segle XIX, quan va traslladar-se a can
Torroella. Hi tocaven en Jaume cegu, violinista de la Bisbal, que, segons explica
en Miquel Torroella, cantava cançons contra Napoleó Bonaparte i era capaç d’imitar
el cant del gall o els brams de l’ase i del bou amb el seu violí. De tant en
tant, li donaven un got de vi o un trabuc –un cigar de contraban- i el ball
s’aturava una estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada