Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i
efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb
els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i
enriquir-ne les possibilitats de lectura.
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
Molinàs: dos segles d’històries
Alt Empordà
Per Miquel Martín
Molinàs es troba en un lloc privilegiat,
idíl·lic: una petita vall ensotada a l’Albera, a tot just quatre quilòmetres de mar
i entre la frondositat i la frescor de les muntanyes. Sembla mentida que les
immobiliàries no l’explotessin durant el bum de la construcció i el convertissin en una
urbanització de luxe. La majoria de cases estan en ruïnes, però algunes encara
són en bon estat, els amos les han conservat malgrat que no hi visquin
(símptoma, intueixo, de l’enyorança que encara provoca el poble). (...) A
l’entrada d’una de les cases em sorprenen un parell de sabates penjades a cada una de
les bigues: “Era per allunyar les bruixes”, m’explica l’Arnald Plujà. “Aquestes
rodalies estan plenes de referències màgiques, només cal fixar-se en la toponímia”,
afegeix. Un exemple n’és el pla de les Bruixes, situat a mig camí entre el
castell de Molinàs (probablement del segle XI o XII) i l’ermita de Sant Miquel de
Colera, on neix el rec que duu el mateix nom: els molinencs afirmaven que era
lloc de reunió de les bruixes que transitaven per aquells paratges. S’explicava
que, un cop havien creuat la bassa de la riera, les bruixes es convertien en
guilles. I també hi havia qui deia que el mal comportament d’una mare durant l’embaràs,
podia ser castigat amb una filla embruixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada