Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i
efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb
els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i
enriquir-ne les possibilitats de lectura.
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
Querós: entre el bosc i les aigües
La Selva
Per Judit Pujadó
Hi ha una vella pista de terra que voreja el
Pasteral, continua amunt pel pantà de Susqueda i encara arriba fins al de Sau. És
una pista xopa com una esponja, difícil de transitar en temps de pluja, plena
de sots i bassals, de rieretes que just hi arriben ensopegant i ja s’eixamplen i
travessen el camí per perdre’s i escorre’s a les preses com abans ho feien al Ter. A
voltes, la pista discorre planera, entre brucs, arboços, alzines, castanyers i en temps
d’estiu entre les flors grogues i badades de l’onagre, o herba de ruc, com també
en diuen, i els alocs també en flor. De tant en tant passa una merla
arrauxada. Persisteix la fresca que arriba de les aigües. A voltes el camí grimpa amunt i
de les parets de roques amenacen pedres mig vençudes. De tant en tant, un
pescador entotsolat seu a l’espera, davant la penya de l’Agullola, que piqui
alguna carpa. La vall de Sau, la de Querós, la de Susqueda... Llocs perdedors, de
camins difícils, on abans de la construcció de les preses que havien d’abastir
d’aigua Girona i Barcelona, unes quantes famílies subsistien.Tres pobles que dormen submergits sota les
aigües. Cada cop que amenaça sequera, tornen a emergir restes i ruïnes. Les
cases cada cop un mica més pobres, més escampades les pedres, alliberades
de la tensió de ser vives. El campanar de Sant Romà de Sau ja s’ha convertit
en una mena d’hidròmetre.Quan anem bé d’aigua, a penes en veiem el
penell, quan van mal dades, les aigües ens deixen veure, cada cop, un tros més
de parròquia. Van quedar sota les aigües Susqueda, Sau i Querós, la petita
pàtria del bandoler Joan Sala, en Serrallonga, una vall de les Guilleries, amb
una església i un pont que només es veu els pitjors dies, els més eixuts.
Querós era una parròquia. Ara, quan hi arribes per la pista de terra que baixa des
d’Osor, encara s’hi veu l’església de Sant Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada