Un poema de Josep Espunyes

N’he fet seixanta-cinc

                                    A l’Albert Turull

          Acluco els ulls i retorno a l’ahir,

          als amics i a la plaça de la vila,

          on jugàvem amb el cèrcol o a futbol

          i tenia al davant tota una vida.

          S’han escolat els anys. I aquella vida,

          que veia sense fi en la llunyania,

          se m’ha fet fonedissa a poc a poc,

          talment sense notar que el temps fugia.

          Sóc gran. I sóc enyor i sóc record

               davant l’hora que s’acosta i que m’aboca

          —entre temença i serenor, diria—

          cap a la mort, la fi que néixer implica.

           Barcelona, 3 de gener del 2007