divendres, 5 de setembre de 2014

El darrer raier.



Dimecres vaig passar una estona magnífica parlant amb l'Emili Fàbrega, lo Mílio de cal Xera.

Vam parlar de quan feia de raier, del Nargó dels anys trenta del segle passat. De quan a Nargó hi havia dotzenes de famílies que vivien de la fusta i, més concretament, de baixar fusta pel riu. De fer de raiers.


Aleshores, en el conjunt de cases araïmades i encimbellades al voltant del rocam que que dóna forma al poble de Nargó hi havia un estol d'oficis i de serveis que avui ens sembla increïble. Espardenyers, moliners d'oli i de farina, sastres, sabaters, fusters, elctricistes, pastors i ramaders, pagesos, productors de vi, barbers, basters, botiguers de tota mena (roba, alimentació, merceria...), ferrers, tractants de fusta, fondistes i hostalers, músics, miners, modisters, teixidors...

L'Emili va ser raier i moltes coses més. Té una memòria prodigiosa i m'ha ahjudat molt a refer el mapa humà i social d'aquells dies. Tan aviat com em vagui en donaré notícia en aquest blog. L'entrevista completa a l'Emili, d'altra banda, sortirà al proper número de la revista Cadí-Pedraforca. Espero que per aquelles dates ja tornem a tenir llibreria al poble.


La maleïda guerra d'Espanya va convertir la història del nostre poble en un munt de cendres. Però sortosament encara ens queda gent com l'Emili Fàbrega per a intentar refer-la i per a aportar-nos una pila de records i de vivències que tenen un preu impagable.

Lo Mílio farà 98 anys el proper dia 10. No sé si el poble de Nargó li ha fet cap homenatge. Si no és així, em sembla que caldria començar a plantejar-s'ho.

 Per molts anys i moltes gràcies, Mílio!