dilluns, 2 de febrer del 2015

Notes al marge: Les sempre difícils llavors del progrés





L’altre dia, a Nargó, lo Peret de cal Guillot –que té una memòria prodigiosa i ho sap tot de la història del poble- em va explicar una anècdota dels anys 40 o 50. “Un dia, los carrabiners es van presentar a una botiga (me’n va dir el nom, però me’l reservo) i van demanar si tenien pedres d’encenedor. Lo botiguer va dir que no, és clar. Però la seva dona, que no sabia de què anava la cosa, el va contradir:
-Si que en tenim, mireu-les!”


Aquella anècdota em va fer recordar d’un fet que ja se m’havia oblidat. Durant uns anys, les pedres d’encenedor només es podien comprar de contraban i eren molt buscades per les persones que tenien un encenedor perquè resultaven més pràctiques que els mistos que facilitava en exclusiva la Fosforera Española a través dels estancs. Per a la gent que vivia en poblets molt petits o en masies aïllades resultaven d’una gran utilitat. Les pedres d’encenedor, per a ells, eren com una llavor d’aquell progrés que ja s’albirava més enllà de la frontera espanyola.



Encara que sembli increïble, en aquella època tenir pedres d’encenedor era constitutiu de delicte i valia més que la Guàrdia Civil no ho sabés. És veritat que en aquells mateixos dies s’afusellava gent al Camp de la Bóta, s’executava gent al garrot vil, es perseguien les reunions il·legals i la lliure opinió estava totalment prohibida. Però la Benemèrita, a més a més, podia posar-te a la presó si et trobava una capseta de pedres d’encenedor a la butxaca.



Algun jove d’avui sap què eren aquelles pedres d’encenedor?



1 comentari:

  1. Un altre producte que la guàrdia civil va perseguir molt, als miseriosos anys de la postguerra, va ser la tana, un tabac que es fumava en picadura i sense elaborar. Ara bé, hi havia fumadors que, en el procés d'assecament, ruixaven la fulla de tana amb una mica de conyac, a fi, deien, d'aromatitzar-la.

    Els pagesos fumadors que plantaven tana --molts, per bé que el consum era particular, no la comercialitzaven--, ho feien en llocs amagats, lluny de mirades indiscretes. Un fet semblant al del cànnabis avui. L'Estat feia perseguir la producció particular de tana, mitjançant la guàrdia civil, perquè lesionava els interessos de Tabacalera, SA, la companyia que tenia el monopoli del tabac.

    Josep Espunyes

    ResponElimina